Una dona amargada i menystinguda pel marit que torna en forma de pomera vella i torta per perseguir-lo després de morta, una noia misteriosa obsessionada amb seduir soldats, una parella d’alpinistes que descobreixen un culte estrany al capdamunt d’una muntanya o l’enigma d’un suïcidi comès sense cap motiu aparent són algunes de les històries incloses en aquest esplèndid recull de contes. Bona part d’aquests relats són radiografies del cantó menys idíl·lic del matrimoni, de dones atrapades en vides que no les satisfan i que no es conformen amb el que els imposa la societat de la seva època. Daphne du Maurier va ser una gran escriptora de literatura de suspens, amb una habilitat única per crear trames d’intriga, fins i tot de terror psicològic, a partir de relacions quotidianes. La seva complicitat amb Alfred Hitchcock va fer que moltes de les seves obres fossin immortalitzades al cinema, com un dels contes inclosos aquí, Els ocells, o la seva novel·la Rebecca, totes dues pel·lícules dirigides per ell. Inquietants, plens d’humanitat i amb tocs fantasmagòrics, els relats de La pomera i altres contes són sorprenentment moderns i impactants.

Trilogia de Copenhaguen recull els tres llibres de memòries de Tove Ditlevsen, una de les veus més importants i singulars de la literatura danesa. Extraordinàriament honesta i vulnerable, pionera de l’inclassificable gènere confessional, l’escriptora explora temes com la família, el sexe, la maternitat, l’avortament, l’adicció i el fet de ser artista, dona i de classe obrera, i narra la tensió constant, de ben petita, entre la seva vocació d’escriptora i la seva condició de filla, parella, mare i, més tard, drogoaddicta. La primera part, Infantesa, ens presenta una nena rebel i tossuda, obsessionada per convertir-se en una gran poeta; a Joventut hi descriu les primeres experiències sexuals i professionals, i l’alliberament que li suposa independitzar-se de la família; i a Dependència, el llibre més devastador de la trilogia, ens narra els seus matrimonis —es va casar quatre vegades— i la seva baixada als inferns de la drogoaddicció. Per sobre de tot, però, Ditlevsen parla amb cruesa de la seva lluita per combatre les seves adiccions més profundes: l’acceptació dels altres, l’escriptura i l’amor.

L’Elies té onze anys i li agrada anar a l’escola. O, més aviat, li agrada anar-hi ara, però altres anys ho ha passat malament i ha hagut d’aguantar mofes i insults d’alguns companys. Aquest curs, però, tot va com una seda: deu ser perquè a l’escola hi ha la Vane, la seva millor amiga i confessora, una nena pigada i alegre que no té por de res. O potser també hi té a veure el Tomàs, un nen que ha arribat a la classe tot just aquest setembre i que, al contrari que l’Elies, és fort i esportista; li té el cor robat.

Guanyadora del prestigiós premi Man Booker l’any 1987, i més recentment del Golden Man Booker al millor llibre premiat de la dècada dels vuitanta, Moon Tiger és una novel·la deliciosa i sofisticada que narra la vida de la Claudia Hampton, una escriptora de divulgació històrica molt reconeguda, que ara jeu en un llit d’un hospital de Londres, sola i vella, a punt de morir. Els records encara brillen en la seva consciència cada vegada més fràgil, i s’imagina que està escrivint una història del món. En canvi, Moon Tiger és la seva, d’història, la d’una dona forta, freda, independent i de vegades difícil, per a la qual les relacions amb la família i els amics han estat complicades i tenses i que guarda un secret íntim i devastador. La novel·la va endavant i enrere en el temps i recrea el mosaic complex de la vida caòtica i poc convencional d’aquesta dona ingovernable, al centre de la qual encara batega, congelada en el temps, una història d’amor trasbalsadora i irrepetible.

«Al llarg de la vida, anem entenent els nostres pares a mesura que anem trepitjant el seu mateix tros de camí. Com més anys fem, més superfície reflectim. Llegim els nostres pares a través nostre, però també ens llegim a través seu, també ells ens emmirallen. Si superem l’edat de la seva mort, el mirall ja no reflecteix res».

Els desperfectes és un conjunt de relats curts que giren al voltant de dos grans temes, la mort i el menjar: maneres de viure, d’enfocar i d’amagar-se de la mort, i menjar boníssim, àpats copiosos i col·lectius i dits tacats d'oli.

L’Arnau es retroba amb la seva filla després d’anys sense tenir-hi contacte. Se l’emporta al seu pis del barri de Gràcia i allà hi comencen una vida junts, que al principi és estranya i nova. Mentre espiem com s’acostumen l’un a l’altre, resseguim la infantesa d’aquest pare recent estrenat, que no es desplega a Barcelona sinó al Delta de l’Ebre, un indret on el món gira a una velocitat diferent. Entre marees tranquil·les i cases blanques com ampolles de llet, l’Arnau s’anirà fent gran i descobrirem per què fuig, i de qui.

Un dia d?estiu de l?any 1596, una nena de Stratford-upon-Avon, un poble a prop de Londres, torna de l?escola cansada, amb febre, mal de cap i poques ganes de jugar amb el seu germà bessó, el Hamnet. Angoixat, ell busca per tota la casa algú que pugui ajudar-los, però no hi troba ningú. La mare, un esperit lliure i excèntric, és al jardí on cultiva plantes medicinals, a més d?un quilòmetre de distància, vigilant els ruscos d?abelles. El pare és a Londres, treballant al teatre, i la germana gran i l?àvia han anat al poble a comprar. Cap és conscient de la tragèdia que s?està desfermant a casa seva.
Hamnet és la història d?una dona feréstega i el seu xoriguer, del fill d?un guanter que fuig de la vida que li tocava per casar-se amb la dona que estima i dedicar-se a la seva passió, el teatre, i del fill de tots dos, que no passarà mai a la història però donarà títol a una de les obres de teatre més cèlebres de tots els temps. I, al cor de tot plegat, el retrat lluminós i vivíssim d?un matrimoni poc convencional, del vincle indestructible entre dos germans bessons i del dolor d?una pèrdua irreparable, devastadora i tristíssima.

L'Ewald té tretze anys i l’anglès no és el seu fort. És per això que la seva mare, obsessionada amb les bones notes, decideix unilateralment convidar un noi anglès a passar les vacances d’estiu a Viena perquè l’Ewald pugui practicar la llengua. Però la sorpresa és enorme quan en lloc del Tom, un nen modèlic i responsable, baixa de l’avió el seu germà Jasper, un noi maleducat i problemàtic que dinamita l’harmonia familiar i ignora totes les normes paternes. Una novel·la que ens planta amb grans dosis d’humor les dificultats de la convivència i la superació dels problemes d’integració.

En aquesta col·lecció d’assajos curts, Annie Dillard posa el focus en la dedicació, l’absurditat, el coratge i la voluntat de risc que caracteritzen la vida d’un escriptor. Ple d’anècdotes i reflexions il·luminadores, Viure escrivint recull l’experiència de la mateixa escriptora i explora els alts i baixos de la creació artística, les maneres d’enfrontar-se al fracàs i a l’èxit, de treballar un text i de corregir-lo, i ens ofereix una mirada íntima i profunda sobre un dels oficis més antics i enlluernadors.